Contes inventats per parelles MILLORS AMICS

MILLORS AMICS

Un conte us explicaré tan bé com jo sabré; si l’escolteu el sentireu, qui no el sentirà no el sabrà.
En Marc té deu anys i és un nen molt eixerit. Té un amic que es diu Martí i cada dia van junts a l’escola.
Viuen a un poble petit a prop de Vic anomenat Santa Eulàlia.
En Marc i la seva família viuen en una casa, amb un jardí molt gran on hi viu els seu gos, en Paf.
Una nit de Juliol que feia molta calor, va decidir sortir a prendre la fresca al parc del seu poble.
Mentre s’estava assegut al gronxador, pensant amb les seves coses, va sentir un soroll estrany darrera d’uns matolls.
I va dir:
- Qui hi ha aquí? Què passa?
Va sentir una veu fineta que responia:
- Sóc jo en Martí! Necessito que m’ajudis, amic meu. M’està perseguint l’ermità de la muntanya, i em vol prendre la meva pilota preferida.
En Marc no s’ho va pensar dues vegades i va córrer per ajudar al seu amic. El va agafar de la mà i li va dir:
- Segueix-me, a prop d’aquí hi ha un amagatall.
Córrer que correràs van arribar-hi.
Era una cova fosca, plena de tolls d’aigua. En Marc i en Martí es van asseure al terra per descansar, però tot d’una en Marc va exclamar:
- Què és allò que brilla tant?
En Martí, encuriosit, va decidir aixecar-se i mirar què hi havia.
Era una capsa màgica, que feia desaparèixer a les persones dolentes.
De cop va aparèixer l’ermità de la muntanya molt enfadat i digué:
- Ja us tinc, la pilota és meva!
Però no va tenir temps d’acabar de dir la frase que en Martí va tirar la capsa màgica a sobre de l’ermità. I de cop, aquest, va desaparèixer.
Els dos amics van esclatar d’alegria i es van abraçar molt fort. Ben contents van tornar al parc i van poder jugar amb la seva estimada pilota.
I el que no s’ho vulgui creure que ho vaja a veure i tot això és veritat com que el conte s’ha acabat.

Silvia Montells i Meritxell Gonzalez