LA BRUIXA GARGAMELA
Hi havia una vegada, l’amic
d’un amic meu, va explicar la història d’una bruixa mooolt i mooolt dolenta.
Aquesta bruixa es deia Gargamela. Vivia en un poble molt petit, al mig de la
muntanya.
Ella era baixeta i vella.
Tenia els cabells llargs i grisos com la cendra, el nas molt i molt gros amb
una berruga a la punta. Portava un barret de punxa i un vestit negre, llarg i
esparracat.
Cada matí sortia a passejar,
fins que un bon dia va descobrir un bosc fantàstic ple d’animals, on també hi
vivien una fada i dos follets. En aquest bosc tots vivien molt feliços i
contents, però des d’aquell dia tot va canviar.
A la Gargamela no li agradava la gent feliç,
ja que ella no ho era.
Els animals com que ja havien
sentit a parlar d’ella, al veure-la van dir:
- Animals –
cames, ajudeu-me!!!
Gargamela els hi va dir:
-
No marxeu,
no marxeu, que no us vull fer res!! (Fregant-se les mans) ahahahahaha
Els animals no li van fer cas
i van intentar marxar. Abans descapar-se, la Gargamela els hi va tirar un
encanteri.
Aquest encanteri va convertir
a tots els animals en pedres, o això creia ella, i molt contenta es va posar a
dormir a sota d’un arbre.
La fada i els dos follets,
que ho havien vist tot, es van espantar molt i van anar a preparar uns
macarrons màgics per ajudar als seus amics. Quan van acabar de fer els
macarrons els van portar al seu costat, la bruixa al despertar-se i veure’ls,
va sentir l’olor i va dir:
-
Ummmmm,
quina gana que tinc! No en deixaré cap.
Un cop se’ls va menjar va notar un mal de panxa molt estrany.
La fada i el follet, van
sortir de darrere de l’arbre i van dir:
- hahahaha,
t’hem enredat!
En aquell moment l’encanteri
de la pedra va caure sobre ella mentre tots els animals tornaven a ser com
abans.
La bruixa va quedar de pedra
per sempre, i mai més ningú va tornar a molestar els animmals.
Si mai aneu a un bosc
fantàstic i veieu una pedra molt estranya ja sabreu qui és.
Vet aquí un gat, vet aquí un
gos, aquest conte ja s’ha fos!!
Sílvia Montells
Carla Puntí
Anna
Montells
Victòria Jofre
Meritxell González
Sara Martínez
Raquel Martín
Maria Pericas
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada