Conte individual adaptat VENTAFOC

EN VENTAFOC

 Hi havia una vegada un jove molt presumit que no tenia pares, sinó un tiet, un viudo impertinent amb dos fills un més lleig que l'altra. Era ell el que feia els treballs més durs de la casa, i la seva roba estava sempre tant tacada de cendra que tots l'anomenaven en  Ventafoc.

-Plaf!!!! (Onomatopeia)

En en  Ventafoc li va caure una cassola a terra i va fer molt soroll.

Un dia la princesa d'aquell país va anunciar que anava a fer una petita festa a la que convidava a tots els joves solters del regne.

-Tu Ventafoc, no hi aniràs - va dir el tiet - Et quedaràs a casa fregant el terra i preparant el sopar per a quan tornem.

Va arribar el dia del ball i en Ventafoc, molt trist, va veure sortir a els cosins i tiet cap al Palau Reial. Quan es va trobar sol a la cuina no va poder reprimir els seus plors.

- Per què seré tant desgraciat? - va exclamar - De sobte, va aparèixer el seu follet.

- No et preocupis - va exclamar el follet- tu també podràs anar al ball, però amb una condició: quan l’orquestra de palau comencí a tocar el vals hauràs de tornar sens falta.

I tocant-lo amb la seva vareta màgica, va transformar la roba plena de cendra en un  vestit de festa. Un altre toc i va convertir una cassola en una bicicleta , i amb un últim toc, li va fer un pentinat espectacular.

L'arribada d’en  Ventafoc al Palau va causar admiració. A l'entrar a la sala de ball, la princesa va quedar tant presa de la seva bellesa que ballà amb ell tota la nit. Els seus cosins no el van reconèixer i es preguntaven qui seria aquell jove.

Enmig de tanta felicitat,  en Ventafoc va sentir l’orquestra a tocar el vals i va dir:

- Oh! Déu meu! Haig d'anar-me'n! - va exclamar -

Com una exhalació va travessar els saló i va baixar l'escalinata saltant i en la fugida va perdre una anell.

-Clinc clinc !!!! (Onomatopeia)

Que  la princesa va recollí ben enamorada.

Per trobar el  jove, la princesa va idear un pla. Es casaria amb aquell que pogués posar-se l’anell i que li anés a la mida. Va enviar els seus cavallers a recórrer tot el Regne. Els nois es provaven l’anell, però no n'hi havia cap que li anés bé.

Al final van arribar a casa d’en  Ventafoc, i evidentment les seus cosins no es van poder posar l’anell, però quan se’l va posar en Ventafoc, van veure amb gran sorpresa que li anava perfecte.

I així fou com la Princesa es casà amb el jove Ventafoc i van ser feliços i van menjar anissos. 

Berta Pujol