dimecres, 13 de novembre del 2013

Conte inventat en grup LA BRUIXA GARGAMELA

LA BRUIXA GARGAMELA


Hi havia una vegada, l’amic d’un amic meu, va explicar la història d’una bruixa mooolt i mooolt dolenta. Aquesta bruixa es deia Gargamela. Vivia en un poble molt petit, al mig de la muntanya.

Ella era baixeta i vella. Tenia els cabells llargs i grisos com la cendra, el nas molt i molt gros amb una berruga a la punta. Portava un barret de punxa i un vestit negre, llarg i esparracat.

Cada matí sortia a passejar, fins que un bon dia va descobrir un bosc fantàstic ple d’animals, on també hi vivien una fada i dos follets. En aquest bosc tots vivien molt feliços i contents, però des d’aquell dia tot va canviar.

A la Gargamela no li agradava la gent feliç, ja que ella no ho era.

Els animals com que ja havien sentit a parlar d’ella, al veure-la van dir:

-         Animals – cames, ajudeu-me!!!

Gargamela els hi va dir:

-          No marxeu, no marxeu, que no us vull fer res!! (Fregant-se les mans) ahahahahaha

Els animals no li van fer cas i van intentar marxar. Abans descapar-se, la Gargamela els hi va tirar un encanteri.

Aquest encanteri va convertir a tots els animals en pedres, o això creia ella, i molt contenta es va posar a dormir a sota d’un arbre.

La fada i els dos follets, que ho havien vist tot, es van espantar molt i van anar a preparar uns macarrons màgics per ajudar als seus amics. Quan van acabar de fer els macarrons els van portar al seu costat, la bruixa al despertar-se i veure’ls, va sentir l’olor i va dir:

-          Ummmmm, quina gana que tinc! No en deixaré cap.

Un cop se’ls va menjar va notar un mal de panxa molt estrany.

La fada i el follet, van sortir de darrere de l’arbre i van dir:

-          hahahaha, t’hem enredat!

En aquell moment l’encanteri de la pedra va caure sobre ella mentre tots els animals tornaven a ser com abans.

La bruixa va quedar de pedra per sempre, i mai més ningú va tornar a molestar els animmals.

Si mai aneu a un bosc fantàstic i veieu una pedra molt estranya ja sabreu qui és.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos!!

                                       Sílvia Montells
                                       Carla Puntí
                                       Anna Montells
                                       Victòria Jofre
                                       Meritxell González
                                       Sara Martínez
                                       Raquel Martín
                                       Maria Pericas



-

RECURSOS PER LA LITERATURA INFANTIL

Què es pot fer amb els recursos?

Amb tots els contes que hem creat o adaptat podem treballar la comunicació entre l’infant i la persona adulta.

Per tal d’afavorir la interacció entre ells es  poden fer materials de suport com: titelles, imatges digitals o de paper, disfresses.....

Utilitzant diferents materials i elements afavorim l’escolta activa, és a dir captem la seva atenció mitjançant la vista, l’oïda, etc. de els infants a la vegada que els obrim un nou mon d’imaginació i creativitat.



Aquí podrem treballar la comunicació verbal, la no verbal, l’expressió plàstica i la gestual entre moltes altres coses. 

APRENEM POEMES


  
Objectius:

-          Conèixer diferents poemes.
-          Memoritzar els poemes.
-          Desenvolupar el sistema cognitiu.

Descripció de l’activitat:

-          Temàtica: és un recull de poemes de diferents temaris amb els quals es poden treballar diversos aspectes com: la natura, el menjar, els animals o el Nadal.
L’infant podrà escollir diverses opcions:

o   Escoltar el poema.
o   Llegir-lo amb lletra de pal o lligada.
o   Conèixer el significat de les paraules que no conegui.
o   Podrà repetir l’activitat tants cops com vulgui.

-          Tasques de l’educador/a:
L’educador/a, que ja haurà introduït el tema prèviament, utilitzarà aquesta eina com a reforç.
Per dur a terme l’activitat caldrà:

o   Preparar la pàgina on l’infant pugui treballar.
o   Donar-li suport en cas que ho necessiti.
o   Resoldre dubtes i problemes que puguin sorgir.

-          Tasques de l’infant:
L’infant haurà de tenir coneixements mínims d’informàtica per poder utilitzar el programa.
Un cop sigui a la pàgina web haurà de buscar la temàtica proposada per l’educadora.

Tot seguit clicarà sobre l’icona del poema i començarà a realitzar la tasca que li pertoqui.

PERÒ EL 100 EXISTEIX (Loris Malaguzzi)

ELS CENT LLENGUATGES DELS INFANTS

Però el cent existeix
L’ infant
és fet de cent.
L’ infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent, sempre cent
maneres d’ escoltar
de sorprendre, d’ estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent maneres
de descobrir
cent maneres
d’ inventar
cent maneres
de somiar.
L’ infant té
cent llengües
( i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
de pensar sense mans
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s
només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:
de descobrir el món que ja éxisteix
i de cent
li'n roben noranta - nou.
Li diuen
que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses
que no van plegades.
Li diuen en definitiva
que el cent no éxisteix.
L’ infant diu:
Però el cent existeix.
Loris Malaguzzi